Tal com anem aplegant a Cinctorres el termòmetre comença a baixar, i per primera vegada enguany veiem els graus negatius. Una vegada apleguem a Cinctorres i després de ficar-nos tota la roba que portaven comencem a caminar; segons un panol de l'oficina de turisme hem de agafar un sender local (SL-CV 36) que al aplegar al Mas d'en Costa enllaça en el PR-CV 308, que ens dura finalment a Castellfort.

Primera part dura per diversos motius: primer la rossa que hi ha, afegit a que el sender va per la part de l'umbria fa que el fred arribe a soltar la moquita i gelar les orelles. El sender, es per un antic camí o assegador amb molta pedra solta, molt a prop de la carretera i les marques del sender desapareixen durant alguna estona.
Primera part dura per diversos motius: primer la rossa que hi ha, afegit a que el sender va per la part de l'umbria fa que el fred arribe a soltar la moquita i gelar les orelles. El sender, es per un antic camí o assegador amb molta pedra solta, molt a prop de la carretera i les marques del sender desapareixen durant alguna estona.

Una vegada enllacem en el PR, el camí canvia de forma progresiva.Primer un tram pel barranc, després agafem en pujada pel mig d'un bosc on predomine el roure, a continuacio baixa salvatge fins el rio, per remuntar per un pinar molt costerut (tipo tallafocs del bovalar), que ens deixa en una pista, que hem de seguir fins passat l'entrador del Mas de Falco, mas habilitat com a refugi de muntanya molt ben condicionat.
Ja fa estona que veiem Castellfort i l'esmorzar que ens espera; però encara tenim que baixar al riu Avellaners i enfilar una curtera pero empinada rampa que ens deixara a les afores del poble.
Hi ha que dir que la senyalitzacio d'aquest PR es magnifica, nomes en un parell de llocs necesita un reforç.
Després del bon esmorzar que férem a Casa Folch, desfem el camí fins el mas d'en Costa on continuem per SL-CV 36
Com tant el SL-CV 35 com el SL-CV 36, son sender circulars hi han llocs que una cruilla significa quatre possibilitats, això i la deficient informació, ens fa continuar en el nostre SL particular. Sense perdre molt de temps i sense punxar-nos apleguem vora les tres i mitja a la plaça del poble. Total uns 27 kms entre pecho y espalda.
Eres un queixó. Que si fred, que si se me gelen les orelles i em cau la moquita,que si empinat, amariquitroliaaaaaaaaaaaaaaaaaaat.
ResponEliminaVicent,no te passos que el xic fa el que pot i no veus que esta acostumaet a estar sentaet contant Binlandels.Sr.Roca a vore si no te queixos tant que pareixes de plastelina.
ResponElimina